Inund’Art és una plataforma cultural per a la promoció de la creació, la producció i l’exhibició de propostes en l’àmbit de les arts visuals contemporànies.

El caràcter del festival és plural; conjuga l’exposició i presentació d’una varietat estilística i disciplinària àmplia i oberta d’obres originals. És un espai de creació i reflexió, on hi tenen cabuda propostes innovadores i de risc, difícils d’ubicar en els espais més institucionals de l’art.

Inund’Art dona suport a les arts visuals, potenciant les instal·lacions, les intervencions i les performances a l’espai públic; els projectes artístics comunitaris o de transformació social i els “recorreguts sensitius”, un nou llenguatge d’art contemporani interdisciplinari on les arts escèniques, musicals i visuals s’agafen de la mà per a crear experiències úniques per a l’espectador, que també forma part de l’obra.

L’associació incideix en els centres de formació i promoció donant suport a la professionalització del sector i fomentant l’intercanvi d’informació i recursos. 

A la Casa de Cultura de Girona s'hi podran veure les següents obres:

Adela Caamaño

Pilars i Punts cecs

Dibuix

Pilars i punts cecs és un recull-mostra d’obra, majoritàriament en dibuix, que exposa un treball de realisme social amb què l’artista denuncia, assenyalant com a “punt cec”, la calamitat del consum i la producció industrial de carn, així com també fa crítica del “pilar” exterior que, al seu parer, és la monarquia borbònica.

Anthony Neitzke

Wake up call

Fotografia

Wake up call és un projecte basat en la temàtica “càpsula del temps”. És un missatge cap al futur que cerca preservar els valors que han estat intrínsecs fins ara, celebrant els sentits i les emocions i subratllant la importància de romandre connectats amb la naturalesa.
Tinguent presents les adversitats que planteja la vida moderna, la iniciativa del present projecte ens convida a conservar el nostre pensament crític i a no permetre la manipulació externa.

PROJECTE GUARDONAT PER ART PER TOT (Illes Balears)

Art Per Tot és un projecte de col·laboració entre INUNDART, l’Institut Balear de la Joventut i el Département des Pyrénées-Orientales. A través d’aquest projecte l’artista té la possibilitat de realitzar residències i exposicions itinerants pels tres territoris.

Elena Gilda

Quines flors es porten a una fossa?

Video

Quines flors es porten a una fossa? és un docu-assaig experimental que parteix de qüestionar el relat familiar entorn de la mort de la Joaquima Hernández Oliver, la besàvia de l’autora. L’única dada que en tenia era que havia mort de boja durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). A través d’imatges d’arxiu i altres imatges filmades es fa un recorregut per noms, dates i silencis fins al present, on aquestes genealogies son comunes en l’imaginari col·lectiu, deixant la porta oberta a aquests futurs propers, difícils d’imaginar, però més fàcils d’entendre. Per característiques de la investigació i el context s’utilitza un llenguatge binari.

Aurélie Fatin

Vestigium

Dibuix

Vestigium, en llatí, significa empremta, marca, rastre, vestigi. Aquesta sèrie de 7 dibuixos va ser creada imprimint parts del cos sobre carbó vegetal per treballar després el resultat amb pedra negra. El veïnatge modifica les formes dels dibuixos i evoca la dimensió orgànica del cos alhora que dóna a aquestes peces un aspecte vegetal.

Montse Baqués

Temprança

Pintura

L’artista intenta, amb aquestes obres, crear tensió i alhora fragilitat. De la tinta sorgeixen universos caòtics però també ordenats sobre el paper. La tensió es troba entre dues taques que s’empenyen i la densitat d’una d’elles es recolza fent equilibris i trontollant sobre unes línies cosides a mà. L’artista les cus com el fet atàvic d’unir o sargir tot el que és fràgil o que està malmès.

Jordi Tolosa

24 hores. Entre el no-res i la mort / Autoretrats

Instal·lació

En l’obra 24 hores. Entre el no-res i la mort, Jordi Tolosa fa un recorregut que va de l’interior a l’exterior i retorna a nosaltres en un itinerari de viatge personal.
Un Autoretrat, com la paraula indica, és la visió que un té de si mateix, però també parla de com veu el món a través de la seva imatge, i ens pot parlar dels somnis o l’imaginari personal (o col·lectiu), ja que l’artista no deixa de ser un reflex individual d’una comunitat d’individus.

Mauricio Pérez Ylián

La biblia

Dibuix

La bíblia és una obra consistent en diverses il·lustracions que conviden a qüestionar la naturalesa de la realitat. La seva estètica enigmàtica i inquietant preval al llarg de tota l’obra, acompanyant l’espectador en un viatge fora del món tangible.
En la seva creació, l’artista es converteix en un canal on convergeixen les formes del món de les idees, buscant explorar els mecanismes d’expressió mitjançant els quals interpretar els missatges d’aquest pla surreal.

PROJECTE GUARDONAT AMB LA MENCIÓ D’ART JOVE 2024, amb la col·laboració de la Coordinació Territorial de Joventut de la Generalitat de Catalunya de Girona.

Fiona Morrison i Michelle Wilson

Com s’hi juga?

Instal·lació audiovisual

La Fiona i la Michelle, al llarg de la seva trajectòria artística, han fet obres que desafien les convencions (la saviesa acceptada, les normes socials, les idees populars, allò que s’amaga a l’espai liminar de la nostra cultura).

Aquí reflexionen sobre la influència de les modes musicals com el Reggaeton cap als més joves. Com s’hi juga demana als oients que qüestionin el que es presenta com a “guai” per les discogràfiques i els productors compromesos a maximitzar els beneficis a qualsevol preu. La música hipersexualitzada afecta les actituds, el comportament, les relacions i l’autoestima dels nens (que encara no són conscients del contingut). La indústria musical aprofita ritmes enganxosos per vendre discos basats en una fantasia heteronormativa de dominació masculina i submissió femenina. Existeix música que valora la igualtat dels gèneres, és LGBTQ+ inclusiva i que respecta l’amor sense violència, però creiem que s’escolta poc a les ràdios populars.

Fina Morera Jordan

Metà - for (m) es

Collage en tècnica mixta

Sota el títol de Metà-for(m)es, Fina Morera ens apropa el seu fer artístic cap a una abundant i particular recerca de meta-formes que li fan possible l’accés a noves i inexplorades narracions: meta-versos. En l’acte creatiu l’artista estableix un diàleg íntim entre el cos, la respiració i la matèria. Incorpora també el silenci i la lentitud per donar lloc a una dialèctica respectuosa amb els materials i deixa espai a nous mons onírics i metafòrics. Les peces exposades han estat treballades amb tècniques mixtes, en un suport de paper, combinant principalment el collage i les tintes.

Més informació: Inundart – Festival Inundart