Eudald Camps presenta la Suite Modern, una sèrie de pintures que no es limiten a parlar de formes i volums sinó que intenten recórrer els diferents «llocs» a la recerca de les subtils variacions lumíniques que acaben definint el tema d’una sèrie que pot ser llegida en clau musical.

Origen de la «suite modern»

La «SUITE MODERN» és fruit de dues circumstàncies que es dilaten en el temps: la pràctica de la pintura al marge dels circuits oficials (els que donen visibilitat a la feina de l’artista) i la relació continuada (15 anys) amb un espai molt singular a nivell arquitectònic però, en canvi, sotmès a un implacable procés de deteriorament.

Objectius

El tema general de la SUITE MODERN és un edifici: l’antic teatre reconvertit en cinema ubicat a pocs metres de l’Ajuntament de Girona, en una zona que tot i ser Barri Vell ha restat, històricament, al marge dels diferents processos de remodelació que si han afectat, i molt, altres zones de la ciutat (encapçalades pel Call).

Actualment (2017), i deixant de banda les instal·lacions del Cinema Truffaut (que ocupen la tercera planta de l’immoble), els centenars de metres quadrats del «Modern» es troben en un estat deplorable i de complert abandó fins al punt que el sostre de la sala principal s’ha esfondrat. Malgrat tot, la majestuositat dels seus espais, marcats per una arquitectura de regust clàssic i de grans arcs carpanells, es resisteix a desaparèixer: és com si la memòria de l’edifici fos allò que segueix mantenint en peu l’estructura arquitectònica. En aquest sentit, i en contra del què pugui semblar d’entrada, la SUITE MODERN no es limita a parlar de formes i volums (i ni molt menys vol ser un exercici deliberat d’ofici pictòric) sinó que intenta recórrer els diferents «llocs» a la recerca de les subtils variacions lumíniques que acaben definint el tema d’una sèrie que pot ser llegida en clau musical.

Justament per això podem parlar de Suite: els diferents moviments que conformen aquest  tipus de composició instrumental han de respectar una mateixa tonalitat (es podia canviar de tònica major a menor o a l'inrevés) però contrastant en ritme i caràcter. Com a bona obra d’art barroca, els clarobscurs són un dels seus principals elements característics: les pintures que conformen la SUITE MODERN comparteixen una il·luminació sovint crepuscular que vol posar èmfasi en la doble naturalesa de tot espai on s’acumuli la història, és a dir, la física (marcada per les restes d’un passat millor) i la metafísica (condicionada per tot allò que hi ha d’intangible).

Eudald Camps