Les estructures i els òrgans del cos humà determinen la seva forma singular. El procés de formació dels diferents òrgans (organogènesi), implica una seqüència de canvis resultat d'una sèrie de mecanismes cel·lulars i extracel·lulars. Com canvia un embrió i un fetus ens ho explica l'embriologia descriptiva; les similituds i diferències en l’organogènesi entre espècies, l’embriologia comparada i quins mecanismes hi estan implicats: l’embriologia experimental i la molecular. L'experimentació amb embrions d'espècies animals dóna resultats que, amb cautela, es poden extrapolar al desenvolupament humà. Entre un 6% i un 7% de la població  tenen òrgans formats incorrectament (defectes congènits). Aquests casos, són una font indirecta per conèixer més sobre què hi ha al darrera del desenvolupament prenatal: això ho estudia la teratogènia. Per tant l'embriologia experimental i la teratogènia ens ajuden a saber perquè el cos humà és com és. 

Josep Nebot. Doctor en medicina i cirurgia i  especialista en cirurgia general. És professor titular numerari de la UAB, a la Unitat d'Anatomia i d'Embriologia Humana (UAEH) del Departament de Ciències Morfològiques.

Ha estat secretari i vicedegà de la Facultat de Medicina de la UAB i coordinador de la UAEH. Actualment és el coordinador dels estudis de grau en logopèdia (UAB) i imparteix docència en diversos graus universitaris.

La seva recerca s’ha centrat en l'anatomia clínica, l'embriologia humana i l'embriologia experimental i teratologia. Ha desenvolupat metodologies originals per aplicar tècniques morfomètriques i estereològiques en l'anàlisi de l'organogènesi humana.