Sovint pensem que el coneixement científic és objectiu. "Ens limitem als fets", se’ns diu, però potser la imatge del món que ens presenta la ciència és un reflex de les creences i els anhels propis de cada època. Són les fronteres de la ciència les fronteres dels nostres prejudicis? Poden els models matemàtics estar impregnats d’ideologia? Seguint l’estela del biòleg R. Sheldrake ens qüestionarem alguns supòsits de l’activitat científica, com ara si tot és mecànic, si la matèria és inconscient, si existeixen lleis fixes de la natura o si la ment només és una activitat cerebral.

Víctor Mañosa és doctor en Matemàtiques i professor titular de la Universitat Politècnica de Catalunya. Fa recerca en el camp dels sistemes dinàmics i escriu poesia. És autor dels reculls “L’home que mira perplex” (2007), “Stramonium” (2015) i “Devesa oculta” (2018).