La nova visió de la Via Làctia amb la missió espacial Gaia

Quan a començaments del segle XX vam descobrir les galàxies, les vam interpretar com a illes d’estrelles a l’univers. Des d’aleshores, hem après que aquestes illes no estan tan aïllades com pensàvem, sinó que interaccionen amb tot el que hi ha a prop. La Via Làctia, la galàxia on vivim, també. De fet, la forma i el contingut actuals són el resultat d’un seguit de barreges de galàxies més petites i de la interacció amb les galàxies que tenim al voltant. Quantes n’hem engolit fins ara? Continua, aquest procés? Quin és el nostre futur? La missió Gaia de l’Agència Espacial Europea vol respondre aquestes preguntes. Per fer-ho, mesura el moviment, la distància i l’edat de més de mil milions d’estrelles. Saber com es mouen ens permet determinar-ne l’origen i, per tant, reconstruir la història de la Via Làctia.

Carme Jordi és professora del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la UB, membre de l’Institut de Ciències del Cosmos i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. La seva investigació gira al voltant de la caracterització física d’estrelles i cúmuls estel·lars. Ha participat en diverses missions espacials, com ara Hipparcos i INTEGRAL. És membre del Gaia Science Team, l’òrgan científic assessor de l’Agència Espacial Europea, i és autora d’alguns dels primers resultats científics de la missió Gaia.