Les complexes relacions entre naturalesa i cultura davant del debat entre conservació i desenvolupament en plena crisi ambiental global

Malgrat els avenços científics per entendre les complexes relacions entre la societat i la naturalesa, en l’anomenada era de l’antropocè, el model de desenvolupament econòmic mundial segueix produint un balanç negatiu que es manifesta en la desforestació, l’assecament dels rius i l’alteració dels cicles naturals, i que afecten, especialment, les poblacions que depenen directament de la terra, dels rius i de la selva. Per això, el discurs ambientalista dona cada vegada més importància a les pràctiques i coneixements ecològics de les poblacions indígenes que han sabut conviure amb l’entorn amazònic. Però en quina mesura el desenvolupament sostenible i “el creixement verd” són capaços de dialogar amb una cosmovisió per la qual la gestió ambiental ha de ser, al mateix temps, una gestió espiritual?