Pintar al segle XXI: la darrera utopia visual.

De la mateixa manera que es va seguir escrivint poesia després d’Auschwitz, també s’ha seguit pintant després de la mort de la pintura (assassinada, per cert, diverses vegades al llarg dels darrers dos-cents anys). S’ha seguit pintant i, de fet, avui en dia la «convalescent» gaudeix d’una salut excel·lent: una fornada d’artistes, nascuts tots ells a la segona meitat del segle XX, aposten pels llenguatges figuratius per mostrar el seu desconcert (i a voltes malestar) amb una modernitat que és percebuda, sense massa pal·liatius, com a projecte fallit. És com si la pintura escenifiqués un cant del signe sostingut en el temps que, en darrera instància, vindria a encarnar la darrera gran utopia visual de l’art occidental. L’objectiu de la conferència és repassar algunes qüestions teòriques i il·lustrar-les a partir d’una selecció d’obres d’autors catalans i de la resta del panorama internacional.

Eudald Camps (Ripoll, 1976) és llicenciat en filosofia i en història de l’art. Des de 1999 és crític d’art del Diari de Girona i comissari independent. Col·labora —o ha col·laborat— de forma regular en diferents mitjans de premsa especialitzada en art contemporani, també en ràdio (COM i CAT Ràdio) i televisió (TV2). Com a docent, ha participat en seminaris i conferències a la UAB, al CC La Mercè o a la Universitat Miguel Hernández d’Alacant. L’any 2015 va participar com a professor convidat al Corso di Teorie dell’architettura dirigit per Renato Bocchi a la Universitat de Venècia (IUAV).

Eudald Camps compagina la seva tasca d’escriptura i de reflexió teòrica amb la pràctica de l’art. La darrera exposició realitzada va ser SUITE MODERN (Casa de Cultura de Girona, 2017).