La Fundació Fita inaugura l’exposició ‘Esquerda del temps’ de Roser Bover i Clara Oliveras, comissariada per Kim Bover i oberta fins al 15 de novembre De forma paral·lela, a la sala petita s’exposa ‘Força i gest’, una selecció d’obres de Domènec Fita, que daten del 1975 al 1999

Roser Bover (Girona, 1961) i Clara Oliveras (Girona, 1963) van inaugurar el passat divendres, 20 de setembre, l’exposició ‘Esquerda del temps’ a la Fundació Fita de Girona, en el marc del cicle Diàlegs IV. En aquest cicle, comissariat pel patró de la Fundació Kim Bover, es presenten obres d’artistes que han tingut, durant la seva trajectòria, algun vincle amb Domènec Fita. Fita va donar classes tant a Bover com a Oliveras a principis dels anys vuitanta, quan es preparaven per les proves d’accés a la carrera de Belles Arts a Barcelona.

A la instal·lació ‘Esquerdes del temps’, Oliveras mostra un treball d’escultura a partir d’objectes de ceràmica i porcellana reciclats, sota el títol ‘Europa’. Per la seva banda, Bover ha creat un mosaic de seixanta dibuixos de mans de persones refugiades i nàufrags amb grafit sobre paper. El títol d’aquests dibuixos, ‘Cristalls d’alè’, està inspirat amb un poema de Paul Celan, que porta aquest mateix nom. Un dibuix de més grans dimensions, ‘Damunt l’erm’, costa d’uns peus nusos sense rumb. En tots dos casos, es tracta d’una reflexió i denúncia sobre el drama que pateixen les persones emigrants i refugiades. La crítica d’art Magdala Perpinyà parla de les dues creadores al tríptic de l’exposició: «D’alguna manera, ambdues artistes conceben el llenguatge artístic com una forma de col·locar-se en la ferida i convertir-la en un espai de conflicte i resistència. Els seus projectes visuals deixen entreveure aquesta esquerda del temps, aquest malestar provocat pel desencaixament del subjecte amb el món contemporani. Es tracta, doncs, d’apropiar-se de les paraules de Bertolt Brecht quan animava a construir de nou prenent com a punt de partença els moments difícils del present.» Perpinyà introdueix el conjunt d’escultures, figures de porcellana i joguets transformats, de Clara Oliveras amb aquestes paraules: «L’artista al·ludeix a una Europa en declivi, governada per especuladors i buròcrates, més preocupats de satisfer al capital financer i digital que d’atendre els reclams de la ciutadania. I ho fa apropiant-se d’objectes de decoració propis de les classes mitjanes, de joguets extrets de l’imaginari dels dibuixos animats i d’altres fetitxes de la cultura popular que manipula i transforma amb la intenció transmutar el seu potencial evocatiu. […]L’artista juga amb la fascinació visual i els codis iconogràfics d’aquests elements decoratius, alguns d’ells succedanis barats del luxe burgès, per fer palès allò que hi ha rere un món volgudament infantilitzat i edulcorat.» Per la seva banda, Bover, amb ‘Cristalls d’alè’, posa el focus al fenomen migratori i a les persones refugiades que intenten arribar a Europa o creuar la frontera de Mèxic amb els Estats Units: «Roser Bover es centra precisament en la invisibilització del refugiat com a individu al qual se li nega la possibilitat d’expressar-se amb veu pròpia. D’alguna manera la seva obra al·ludeix al que la pensadora índia Gayatri Spivak ha descrit com a subjecte ‘subaltern’, per referir-se aquelles persones o comunitats que –per qüestions de gènere, raça o classe social- tot i alçar la veu ningú els escolta», diu la crítica d’art. Magdala Perpinyà conclou: «Fer brollar la ferida, no amagar-la, construir-hi un niu des d’on pugui créixer un espai de recomposició i d’humanització de l’ésser enfront de les emergències del nostre temps. És aquest el repte que ens proposen Clara Oliveras i Roser Bover».