POESIA I MÚSICA

Vladivostok és la ciutat on mor el transsiberià, després de creuar l’espinada freda de Rússia. I és, també, el nom del projecte poeticomusical d’Irene Fontdevila i Maria Cabrera: composicions per a piano inspirades en els versos de La matinada clara (Accent Editorial, 2009) i creades per acompanyar el recital. Un espectacle sobri però emocionant, sentit però serè: que la poesia realci la música, que la música bressoli la poesia.

Des de Vladivostok intentem subratllar la força dels poemes de la Maria amb els ritmes intel·ligents del piano de la Irene. No creiem en els excessos ni ens agraden les eufòries: Vladivostok parla suau, però té la veu clara, la cama ferma, les mans esteses i el riure franc. I un cor tic-tac, tic-tac, que batega al principi de l’espectacle i que roda compassat pels rails del poema.

Irene Fontdevila i Sibat (Girona, 1982) és llicenciada en història i professora de música. Ha fet un màster de pedagogia musical, ha col·laborat en diversos projectes musicals i diu que fa la tesi sobre didàctica de l’expressió musical. Un mal dia va haver de treure, a trossos, el piano d’un pis: ara el toca amb tots els dits del cor. Sempre que pot menja amb palets.

Maria Cabrera i Callís (Girona, 1983) és llicenciada en filologia catalana i doctoranda en lingüística. Amb vint anys va guanyar el premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits amb el poemari Jonàs (Galerada, 2004), i sis anys més tard va publicar La matinada clara (Accent Editorial, 2009). Ha treballat de correctora per a diferents editorials i de professora al departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Escriu i parla a poc a poc. Recita des del ventre. De vegades, no pot dormir.