Les tecnologies digitals ja formen part de la vida quotidiana i vehiculen les nostres relacions afectives i laborals, la nostra salut, l’abastiment i l’oci. Els recents avenços en algorismes d’aprenentatge i robots assistencials, combinats amb l’expertesa humana, reporten uns beneficis socials inqüestionables, però alhora comporten riscos que cal analitzar per tractar d’evitar-los. Atès que la tecnologia que dissenyem ens modela, es fa indispensable establir criteris ètics i fomentar l’esperit crític, per poder «dissenyar» un futur favorable per a la humanitat i «més ben repartit», parafrasejant l’escriptor de ciència-ficció William Gibson.

Carme Torras (www.iri.upc.edu/people/torras) compagina la direcció d’un grup de recerca en robòtica assistencial a l’Institut de Robòtica (CSIC-UPC) amb l’escriptura literària i la promoció de la tecnoètica. Ha liderat 16 projectes europeus, l’últim, una ERC Advanced Grant sobre manipulació robotitzada de roba. Les seves novel·les La mutació sentimental (Pagès Editors, 2008) i Enxarxats (Males Herbes, 2017) tenen associats materials didàctics sobre ètica en robòtica social i intel·ligència artificial.