Poesia i pintura han estat units des de l’antiguitat, ja al segle I aC Horaci formulava el símil Uc pictura poesis, és a dir, de la mateixa manera que la pintura és poesia, així mateix és a l’inrevés. Durant el Renaixement la locució va fer fortuna i ambdós conceptes s’enllacen i perviuen al llarg de la història. 

Amb la voluntat d’unir l’exposició Persistències, d’Enric Ansesa, que es pot visitar a la Casa de Cultura i que forma part d’un projecte més ampli que celebra els cinquanta anys de trajectòria de l’artista, i el Festival de Poesia de Girona, Ara Poesia, volem parlar de pintura, poesia i art. Aprofitarem per endinsar-nos en el món de la videocreació i els treballs més recents de l’artista, que estarà acompanyat de la poeta, escriptora i també artista Ester Xargay.

En aquesta conversa entre Xargay i Ansesa, art i literatura confluiran, paraules i imatges, imatges que ens parlen i paraules que ens evoquen imatges.

Ester Xargay (Sant Feliu de Guíxols, 1960) escriu poesia i textos en relació amb l’expansió de l’art: interdisciplinarietat, procediments i dissolució dels gèneres. Escriptora, traductora i videoartista, combina aquestes pràctiques amb recitals, exposicions i concerts en què col·labora amb músics i artistes. Escriu sobre art i literatura en diaris i revistes (1988-2020). Ha publicat una desena de llibres de poesia, el darrer dels quals, Desintegrar-se, ha obtingut el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni (2018).Té cura de la Setmana de Poesia de Barcelona (2005-2011) i de Poesia als Parcs. Lletres i Paisatges, Cicle de Poesia als Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (2007-2014). Realitza entrevistes videogràfiques a autors catalans per a la Institució de les Lletres Catalanes. Actualment té cura del cicle «Arts entre lletres» a la Fundació Joan Brossa. Forma part del consell assessor de la Fundació Joan Brossa.

Enric Ansesa (Girona, 1945) és considerat un dels artistes consagrats del panorama artístic català. El 1976 crea l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona, que reivindicava, a través de les accions, la llibertat creativa. Dos anys més tard, juntament amb Faixó, Gispert i Corominas, funda la revista Art-Actitu. Influenciat per les «segones avantguardes» molt aviat es va submergir en l’univers obscur i cal·ligràfic, signe personals de la seva identitat creativa. Ha realitzat exposicions arreu del món i ha participat en múltiples mostres d’art contemporani en diverses ciutats de l’Estat espanyol i de la resta d’Europa. La seva obra és present en alguns museus, fons d’art d’institucions públiques i col·leccions privades.

A més de l’obra pictòrica i escultòrica, ha editat obra gràfica, la major part serigrafies, algunes de les quals són cartells relacionats amb esdeveniments socials i culturals. És autor de diversos llibres d’artista, ha realitzat vídeos i escenografies de ballets i ha creat instal·lacions, habitualment efímeres. També ha il·lustrat algunes publicacions de llibres de poesia.

Amb una profunda consciència cultural i social, es va implicar en la transició democràtica i segueix compromès des d’una posició crítica, rigorosa i solidària, en l’afirmació identitària del seu país.