Pels voltants del segle XVIII a Girona (des d'una mica abans i fins poc després) en Jaume Pinyol ens explicarà com “És en aquest marc històric que la cultura burgesa va anar desplaçant la cultura nobiliària del barroc, i amb ella els gustos musicals van anar canviant. Les peces musicals de la catedral duren més estona, doncs han de complaure les oïdes burgeses dels nous feligresos. Ara apareixen els solos vocals i les àries, com a les òperes napolitanes del moment, amb les seves introduccions instrumentals, amb els violins com a instrument estrella i els oboès i fagots pel costat dels vents. I alhora es multipliquen les comandes musicals d’alguns dels convents  de la ciutat, amb els dominics al capdavant.  El cim d’aquesta evolució serà l’aparició dels oratoris, signe màxim de la nova cultura musical ...”