Amb la mort de Domènec Fita, el novembre passat, va donar-se per tancada tota una època de l’art gironí, la d’aquella generació de la postguerra que, tot i les estretors materials i la peresa moral, va saber connectar un entorn de províncies, sempre tan difícil, amb els primers símptomes d’un retorn a la modernitat. Fita va ser, d’entre tots, el que va donar més visibilitat al seu treball, segurament per la seva dedicació a l’art dit religiós, dins el qual va produir obres de gran valor, com el Crist jacent de la Catedral o el Sant Benet de Montserrat. Però la seva empremta més duradora, i potser per la que més el recordem, és pels seus dibuixos de bestioles, pels draps rebregats, per l’atenció que prestava, en el procés de creació, a l’accident i l’atzar, fins i tot a la corrosió. Més que els grans monuments, aquesta és la important lliçó que Fita ofereix.
Foto: Jordi Soler Font
Ho organitza: Amics del Museu d'Art de Girona
TRANSMISSIÓ EN DIRECTE VIA STREAMING:
Si no podeu venir a la conferència degut a les restriccions de mobilitat per la situació epidemiològica, podreu seguir la conferència virtualment des del següent enllaç i dades d’accés des de ZOOM:
https://zoom.us/j/91295142998?pwd=QllwT3lKN2JiYkpscTVrbGIxQ3F0Zz09
ID de reunión: 980 6330 7941
Código de acceso: 474680