L’any 2017 l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va publicar l’atles d’un cartògraf militar francès anomenat Pennier, un llibre que reprodueix els 101 mapes d’aquest atles manuscrit, datat el 1719 i que es conserva a l’Arxiu Militar Austríac, a Viena. Es tracta d’un recull de mapes de ciutats, viles i fortificacions aixecats per l’exèrcit francès en el període bèl·lic de la Guerra de Successió, i recollits pocs anys més tard en un volum que havia de servir de guia per localitzar indrets que permetessin allotjar les tropes durant la invasió de la península Ibèrica.

Els mapes realitzats pels cartògrafs militars a les ordres del rei de França, especialment en aquest període que va des de mitjan segle xvii fins a ben entrat el segle xix, constitueixen, indubtablement, una de les contribucions més rellevants a la cartografia de Catalunya. El cas de Pennier, però, és remarcable, ja que es tracta d’un cartògraf pràcticament desconegut que amb aquest i altres treballs va contribuir d’una manera decisiva a la representació cartogràfica del territori català de principi del segle XVIII. La singularitat del seu atles és que, al costat de nuclis urbans ja prou cartografiats en aquesta època com pot ser la ciutat de Girona, n’hi apareixen d’altres de menys rellevància dels quals no es coneixen representacions anteriors.

L’exposició consta de 19 plafons en tela que reprodueixen 43 mapes i plànols de les terres gironines (28 nuclis urbans, 9 fortificacions i 6 esglésies i casals), la majoria dels quals es confronten amb l’ortofotomapa ICGC de l’any 2019. D’aquesta manera, l’exposició visualitza la profunda transformació del paisatge gironí des de principi del segle xviii fins al segle xxi (els darrers tres-cents anys) i deixa testimoni de les estructures constructives que han perdurat fins ara i també de les que ja han desaparegut.

Es comparen amb l’ortofotomapa actual per apreciar-ne la profunda transformació territorial experimentada en aquests tres-cents anys.