Si es pretenen classificar totes les coses del món, es veurà que les categories es confonen sovint. Quina importància té una galleda, una salutació, o un pensament? Quin gust té un àpat, una decepció, o un armari endreçat? Quin sentit té un fil, una muntanya, o un amic?
Com en un mercat de segona, tercera o quarta mà, els gestos i els objectes es
barregen amb precisió amb unes experiències que parlen de les coses catalogades com a realment imprescindibles. Així són els treballs que Sebi Subirós i Ester Baulida presenten a l’exposició el que perden els lladres, ho troben els saurins. En aquest projecte compartit, cada un d’ells en fa la seva proposta. Potser també es podria formular la pregunta de si les coses imprescindibles són universals, però això haurà de ser en una altra ocasió.