Per a cobla, per a orquestra simfònica o per a piano a quatre mans, el nom de Juli Garreta s’associa a les sardanes. Entre la seixantena de títols hi podem descobrir influències literàries modernistes, com ara L’alegria que passa i El pati blau de Santiago Rusiñol, i l’interès del compositor per les cançons de tradició oral, des d'El cant dels ocells fins a La donzella de la costa. Avui encara es discuteix si les seves sardanes són més de plaça o de concert, però ell sempre va defensar la primera opció, encara que el seu model compositiu sovint trencava les expectatives del ball.

Anna Costal i Fornells és musicòloga i professora a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Llicenciada en Història i Ciències de la Música a la (Universitat Autònoma de Barcelona, 2004) es va doctorar a la mateixa universitat amb una tesi sobre Pep Ventura que va merèixer el reconeixement de premi extraordinari el 2014. Entre el 2019 i el 2024 va coordinar el Màster en Recerca Musical a l’ESMUC, i des del 2022 n’és la coordinadora del Grup de Recerca en Estudis Culturals i Musicals.

FOTOGRAFIA: Sara Guasteví