Ara fa un segle, Juli Garreta enllestia l'última gran partitura del seu catàleg, Concert en sol menor per a violí i orquestra (1925). És un magnífic testimoni del domini de les formes clàssiques, la culminació de quasi dues dècades d'escriptura simfònica, que qüestiona els tòpics del rellotger autodidacta i entotsolat. Des de les primeres temptatives fins als darrers encàrrecs de Pau Casals, una vintena d’obres orquestrals mostren un Garreta brillant i cosmopolita, i alhora amb veu pròpia, arrelada a l'entorn empordanès. Músiques que s'han anat recuperant i que aquest 2025 permetrà reivindicar de nou.

​Joan Gay és musicòleg i professor a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i a l'institut de La Bisbal d'Empordà. Llicenciat en Història de l'Art a la Universitat Autònoma de Barcelona (1991), es va doctorar en musicologia a la mateixa universitat amb una tesi sobre l'Orquestra Simfònica de Girona (2018). Durant més de vint anys ha participat en projectes de recerca i publicacions sobre la música dels segles XIX i XX a Catalunya.