El llibre Isabel Vila, la primera sindicalista catalana, amb textos de Núria Bassa i Toni Strubell i il·lustracions de Pilarín Bayés, constitueix una valuosa aportació a la recuperació de la memòria històrica del paper de les dones en la lluita pels drets civils i socials dels ciutadans a Catalunya, i molt en concret pels drets dels infants. Isabel Vila (Calonge, 1843 – Sabadell, 1896) va ser coneguda com a Isabel Cinc Hores per la seva reivindicació de la jornada laboral de cinc hores per als menors de 13 anys que treballaven a les fàbriques i per la seva defensa del dret dels infants –sobretot de les nenes– a rebre educació. Segons en tenim constància, va  ser la primera dona que va tenir un càrrec al sindicalisme català, com a figura clau de l’establiment de l’Associació Internacional de Treballadors a les comarques de Girona en el Sexenni Democràtic. Com a republicana, va participar heroicament en l’aixecament republicà conegut com a Foc de la Bisbal (1869), juntament amb Pere Caimó. Va acabar els seus dies -després d’uns anys d’exili-  com a pionera de l’educació de les nenes a Catalunya i primera directora d’una escola laica a Sabadell.