A començaments de febrer del 1939, els tres germans Pi i Sunyer –August, Carles i Santiago–, amb les seves respectives famílies (més de trenta familiars, com recordaria Núria Pi-Sunyer), sortien de Catalunya, empesos per la victòria franquista, per no tornar-hi mai més (excepte en el cas de Santiago). Les seves biografies i les seves trajectòries professionals, intel·lectuals i polítiques il·lustren perfectament un dels costos més brutals que va tenir per a Catalunya la victòria del franquisme i la profunda repressió política, social, econòmica, cultural i lingüística a què va sotmetre el país en els anys següents. El seu exili simbolitzava la fi del projecte republicà, catalanista, democràtic, reformista i modernista que es va voler desplegar a Catalunya el primer terç del segle XX i que va culminar en el període 1931-1936. D’on venien, on van anar a parar després del 1939, com van viure aquest primer exili, quina relació van poder mantenir amb els familiars que van quedar a Catalunya? Dispersos entre Europa i Amèrica, els germans Pi i Sunyer, i els seus cosins de Barcelona o la Jonquera, van ser capaços de mantenir un fil comunicatiu que, dècades més tard, il·lumina un dels períodes i episodis més traumàtics de la història contemporània catalana.

Vides errants. Postguerres i exilis dels germans Pi i Sunyer vol ajudar a contribuir l’exili republicà català a través del cas dels germans Pi i Sunyer, uns homes que arran del seu compromís amb la defensa de la llibertat i la democràcia, es van veure evocats a prendre el camí dolorós de l’exili.