TAULA RODONA

A la novel·la d’Eva Baltasar, Permagel,  trobem la dedicatòria  «A la poesia, per permetre-ho». L’Eva i també en Jaume C. Pons Alorda i l’Irene Solà han iniciat la seva trajectòria amb la poesia i cada un d’ells ha fet un pas, més o menys determinat, cap a la narrativa. Un camí amb possible retorn, anades i vingudes, giragonses, etc. En ple segle xxi ja no podem parlar de gèneres literaris com a compartiments estancs: poesia, narrativa, assaig i, fins i tot, creació artística conformen un aiguabarreig on tot conflueix. Conversarà amb ells Mita Casacuberta.

Eva Baltasar (Barcelona, 1978), escriptora i poeta. Va debutar amb el poemari Laia (Columna, 2008), al qual van seguir nou poemaris més, tots premiats, entre els quals Vida limitada (Món de Llibres, 2013), Animals d’hivern (Edicions 62, 2016) i Neutre (Bromera, 2017).

El 2018 publica la novel·la Permagel (Club Editor), que té molt bona acollida entre públic i crítica, guanya el Premi Llibreter i cedeix els drets de traducció a sis idiomes. L’obra planteja la història d’una dona amb pulsions suïcides causades per un recurrent buit existencial; això es contraposa a una forta voluntat de viure la vida de manera lliure i intensa. Permagel és la primera entrega d’un tríptic en què l’autora explora en primera persona l’univers de tres dones diferents, que viuen les contradiccions del seu temps.

Irene Solà va néixer a Malla, Osona, el 1990. És llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona i té un màster en literatura, cinema i cultura visual per la Universitat de Sussex. El seu llibre de poemes Bèstia va rebre el Premi de Poesia Amadeu Oller, i les seves novel·les Els dics i Canto jo i la muntanya balla han rebut els premis Documenta 2017 i Llibres Anagrama 2018, respectivament.

Jaume C. Pons Alorda va néixer a Caimari, Mallorca, l’any 1984, i és poeta, narrador, traductor i professor d’escriptura creativa. Com a poeta, ha publicat quinze títols, d’entre els quals destaquen la trilogia Tots els sepulcres i el recent Era. Com a narrador, és autor del dietari de rodatge Apocalipsi Uuuuuuuaaaaaaa, que explica la filmació de la pel·lícula Història de la meva mort, del cineasta Albert Serra, i de la novel·la Faula. Com a traductor, ha traduït al català Lucia Pietrelli, Stefano Benni, Penelope Fitzgerald o Walt Whitman. Ha merescut guardons de prestigi com el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover, el Premi Pare Colom de Narrativa, el Premi Cavall Verd Rafel Jaume o el Premi de la Crítica Serra d’Or, entre d’altres. Actualment viu a Vilafranca del Penedès i treballa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Mita Casacuberta és doctora en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora del Departament de Filosofia i Filologia de la Universitat de Girona. És especialista en narrativa catalana del segle xx i en la figura i l’obra de Santiago Rusiñol. Des de 2009 coordina el grau de comunicació cultural de la UdG, on també dirigeix la Càtedra de Poesia Contemporània Joan Vinyoli.

Ha traduït al català obres d’Émile Zola i Georges Pérec, i és autora dels assaigs «Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite» (1997), «Els noms de Rusiñol» (1999), «Marian Vayreda i Vila, 1853-1903: la recerca d’una veu pròpia» (2002) i «Els Jocs Florals de Girona, 1902-1935» (2010).