ATENCIÓ: ACTIVITAT POSPOSADA AL DIA 23 DE DESEMBRE

MISSATGES SECRETS I LLENGUATGES IMAGINARIS

PROGRAMA:

PART I

Presentació de la 5a adició, la "D", del cicle Floreix la Lletra a Girona

Ponència "Les lletres i els seus imaginaris secrets, paleografia i disseny" a càrrec de Cristina Simon, dissenyadora, historiadora, doctoranda de la UB i professora de disseny gràfic de l'ESAD Llotja.

Ponència "Els voltants de les lletres, un abecedari i varies tipologies" a càrrec de Jesús Hoyo, professor titular de projectes de disseny gràfic de la UB i degà emèrit del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya.

PART II

Recital Missatges secrets i llenguatges imaginaris a càrrec d'Olga Miracle,soprano, i Maria-Neus Devesa, piano.

- Joan Lamote de Grignon (1872-1941) / Poema d'Apel·les Mestres (1854-1936): Endreça

- Joan Lamote de Grignon (1872-1941) / Poema d'Apel·les Mestres (1854-1936): L'àngel de la son

- Eduard Toldrà (1895 - 1962) / Poema de Josep Carner (1884 - 1970): Cançó incerta

- Eduard Toldrà (1895 - 1962) / Poema de Josep Carner (1884 - 1970): Cocorococ!

La música és un llenguatge totalment abstracte: el so dels instruments -els músics- estudien i interpreten un codi compost per un complex sistema de signes i normes conegut bàsicament com a llenguatge musical. Quan la veu humana hi afegeix paraules cantades, tenim un nou ordre que ens explica i apropa els sentiments que expressa aquella música; si a més, ens parla cantant de missatges secrets i altres llenguatges provinents de personatges imaginaris, tenim el cercle complert: el nostre cervell alhora enten el misteri i sent l'emoció.

Dos compositors emblemàtics de Lied català de principis del s. XX, J. Lamonte de Grignon i Eduard Toldrà, fusionant respectivament la seva música amb la poesia de dos grans autors catalans contemporanis, Apel·les Mestres i Josep Carner, ans apropen al desig de deixar constància indeleble però íntima de l’entrega a la poesia (Endreça), al poder guaridor del llenguatge secret dels àngels (L’àngel de la son), al llenguatge simbòlic de la natura al nostre pas pel camí de la vida (Cançó incerta), i al diàleg que sorgeix entre els objectes inanimats i els animals d’una casa pairal (Cocorococ!)