Conversa entre Esteve Plantada i Mireia Calafell, dos poetes units generacionalment que han publicat aquest darrer any i que acostaran el públic a la seva poètica a través de la recitació d’alguns poemes dels seus últims treballs.

Diu Jordi Marrugat a l’epíleg de Troncal d’Esteve Plantada que «És als confins on neix la poesia», i és en els límits entre el jo i el nosaltres per on es mouen els poemaris d’Esteve Plantada i Mireia Calafell. Troncal reflexiona sobre allò més essencial de l’existència humana i alhora sobre la societat convulsa en què vivim i sobre la col·lectivitat, fins a topar amb la situació política catalana: «plegats lliguem la suma de factors». Calafell, a Nosaltres, qui deixa enrere la poètica del cos per reflexionar sobre qui som nosaltres.  Un «nosaltres» que és alhora vertical, que mira cap a la tradició però que també és jeràrquic i per tant generador d’exclusió i desigualtat, i horitzontal en les relacions de dependència cap a l’altre, i que ens descobreix la vulnerabilitat de l’ésser: «Tenim a tocar l’aigua | i no ens sabem mullar».

Esteve Plantada és poeta, periodista cultural, crític cinematogràfic, professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Com a poeta es dona a conèixer com a guanyador del Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb A l’ombra dels violins (La Magrana, 1997) i ha publicat Fosca límit (AdiA, 2015), Big Bang Llàtzer (Lleonard Muntaner, 2016, Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom) i, més recentment, Troncal (LaBreu, 2020).

Com a periodista ha estat cap de Cultura de Nació Digital i és redactor de cultura i crític cinematogràfic al setmanari El Temps. També ha exercit d’articulista a Núvol, la Revista Caràcters i ha estat col·laborador a Els matins de TV3, l’Àrtic de Betevé i al Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio, entre d’altres.

També ha estat cofundador, juntament amb Laia Noguera, d’Edicions Terrícola, i teclista del grup de pop Els Nens Eutròfics amb Josep Pedrals.

Mireia Calafell és poeta i gestora cultural. Ha publicat Poètiques del cos (Galerada, 2006, Premi Amadeu Oller), Costures (Viena Edicions, 2010, Premi Josep M. López Picó de Poesia 2009). L’any 2015 va rebre la Lletra d’Or al millor llibre publicat en català per Tantes mudes (Perifèric Edicions, 2014, Premi de poesia Benvingut Oliver 2013) i enguany ha publicat Nosaltres, qui (LaBreu, 2020, Premi Mallorca de Poesia, 2019). Ha estat convidada a festivals de poesia d’arreu, els més recents a Alemanya, Canadà, Egipte i Argentina.

Treballa a La Sullivan, on desenvolupa projectes culturals, educatius i comunitaris. Des de 2018, és comissària de Barcelona Poesia.