Com sortim de la pandèmia? Què hem aprés de les petites coses i de com està organitzat el món? Un món ric vacunat, un món pobre que aporta mà d’obra barata i mort. El mòbil i les Play Station, que ens serveixen per al treball, la vida social i els videojocs, necessiten columbita-tantalita (coltan), un mineral que abunda al nord de la República Democràtica del Congo i a causa del qual nens miners cobren una misèria perquè puguem gaudir d’una vida que per a ells és ciència-ficció. I aquesta mateixa reflexió serveix per a altres minerals com el germani o el petroli i el gas. Les guerres que venen seran per l’aigua. El canvi climàtic serà més greu que aquesta pandèmia perquè serà irreversible. No hi haurà vacunes. De la pandèmia hauríem de sortir-ne més savis. Sigueu pessimistes.

–––––––––––––

Ramón Lobo és llicenciat en periodisme per la Universidad Complutense de Madrid i va ser col·laborador del diari El País la major part de la seva carrera. Ha estat enviat especial en nombrosos conflictes (Argentina, Croàcia, Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina, Iraq, Haití, Ruanda, República Democràtica del Congo, Nigèria, Guinea Equatorial, Uganda, Zimbàbue, Namíbia, Sierra Leone, Filipines). Escriptor incansable, és autor de diversos llibres, com ara El héroe inexistente (1999), Isla África (2001), Cuadernos de Kabul (2010), El autoestopista de Grozni y otras historias de fútbol (2012), Todos náufragos (2015). La novel·la El día que murió Kapucinsky (2019) i Las ciudades evanescentes (2020) són les dues últimes obres que ha publicat.