Tutu (música) i Maria Sevilla (poesia i veu)

La poesia neix lligada a la música; per tant, no és d’estranyar que hi hagi zones on música electrònica i poesia es troben. Ja a la meitat del segle xx, Henri Chopin jugava amb la producció i la manipulació del so per crear poesia sonora, i cercava la poesia més enllà del llenguatge humà i de la significació dels mots.

En aquesta vetllada es trobaran les sonoritats electròniques de Tutu (Gemma Planell) amb els versos de Maria Sevilla. Les sessions de Tutu es defineixen com odes a la vida, entre pura adrenalina i la curiositat més genuïna. La poesia de Sevilla no deixa indiferent, és punyent i intensa, tracta temes rabiosament contemporanis i alhora universals com les desigualtats, la hipocresia, els psicòtrops, etc. Dos llenguatges, dues veus, dues personalitats, dos mons que xoquen per deixar espai a l’experimentació artística, a mig camí entre paraula i sonoritat.

Tutu (Gemma Planell) és discjòquei, fotògrafa i coordinadora gràfica de publicacions al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Com a discjòquei ha actuat a diferents clubs i festivals de renom d’arreu d’Europa. A les seves sessions pot punxar bass house, trance, acid tecno, ritmes tribals, etc., amb la idea de narrar històries. Recull les sonoritats del fet quotidià, urbà i natural, de tot allò que l’envolta, com qui recull instantànies.

Més informació a: https://www.senzubeans.org/

Maria Sevilla és investigadora i docent precària de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona. L’any 2015 va guanyar el Premi Bernat Vidal i Tomàs amb el seu primer poemari, Dents de polpa (AdiA Edicions). El 2017 va publicar Kalàixnikov (Món de Llibres), guardonat amb el Miquel Àngel Riera; l’any 2020 va guanyar el 4t Premi Carles Hac Mor amb la plaquette If true: false; else: true (Editorial Fonoll), i el 2021 va publicar el tercer llibre de poemes, Plastilina (Editorial Fonoll). És autora d’algunes peces de poesia sonora i des de gener de 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal.