Lluís-Anton Baulenas (dramaturgia i veu) i Pau Mainé (guitarra)

Lluís-Anton Baulenes descobreix Boris Vian a París i en queda meravellat, tant que decideix fer-se escriptor. Anys més tard, recolzat per les melodies d’Oriol Tramvia i Pau Mainé i les il·lustracions de Miquel Zueras, ens presenta un espectacle de cabaret literari en el qual descobrirem aquest escriptor francès —però també trompetista de jazz, enginyer, inventor, cantautor, crític, etc.—, la figura de l’intel·lectual provocador que va posar en dubte l’ordre establert a través de la sàtira i una visó molt particular del món. Baulenas, acompanyat de la guitarra de Pau Mainé, en aquesta ocasió ens descobreix la vessant poètica de Vian, més íntim i preocupat per la vida i alhora més irònic que mai.

Tot i la popularitat com a novel·lista, la poesia de Vian continua bastant desconeguda i gràcies a aquest espectacle en podrem fer un tast. Els textos parteixen del poemari més conegut de l’autor, No la voldria dinyar, traduït recentment pel mateix Baulenas i editat per Llibres del Segle (2020).

Lluís-Anton Baulenas és escriptor, traductor i dramaturg. Autor d’unes quinze novel·les i reculls de contes i traduït a uns quinze idiomes. Va guanyar el Premi Documenta el 1989 amb Càlida nit (1980), el Premi Crítica Serra d’Or amb El fil de plata (La Butxaca, 1998), el Premi Ramon Llull amb Per un sac d’ossos (Planeta, 2005) i el Premi Sant Jordi amb El nas de Mussolini (Proa, 2008), entre altres. Ventura Pons ha portat al cinema tres de les seves novel·les, la darrera Els camins de la Rut (Edicions Proa, 2019).

Com a traductor, ha versionat, entre altres, Ionesco, Camus, Genet, Dos Passos, Orwell, Capote, etc. Va guanyar el Premi Josep M. de Sagarra amb Donar al Cèsar, de Marguerite Yourcenar (Teatre Lliure, 2002), i acaba d’aparèixer El quartet d’Alexandria, de Lawrence G. Durrell (Edicions Proa, 2021).

Com a dramaturg, a més de la seva activitat com a autor i director del Cabaret literari durant els anys vuitanta i noranta, és autor de diverses peces teatrals, que ha estrenat, com ara Melosa fel i El pont de Brooklyn, totes dues Premi Ciutat d’Alcoi de teatre.

Actualment divideix el seu interès creatiu entre la seva carrera com a narrador i el retorn al món del teatre (Brossa enrabiat, Espai Brossa, 2019; Manual de supervivència (Homenatge a Boris Vian), Teatre Romea, 2021).

Pau Mainé és guitarrista de jazz, compositor i professor al Taller de Músics. Ha participat en projectes que van de la producció de música electrònica al jazz més clàssic, passant per música folklòrica catalana.

Actualment compagina la seva participació en projectes com Pau Mainé Trio, Original Jazz Orquestra del Taller de Músics, Diode (duet de folklore català) i altres formacions ocasionals amb la docència a l’Escola del Taller de Músics i l’Espai Sènior (l’escola d’adults del Taller de Músics). Ha tocat en diversos festivals, sales i auditoris arreu del país.