Els i les artistes reactiven les intervencions situacionals que van realitzar en aquesta Sala d'exposicions de la Casa de Cultura als anys noranta, seguint les mateixes premisses que el trànsit dels visitants, els usuaris... vagi descomponent la peça i les seves parts habitin la sala.

JOAQUÍN VILLA

Intervenció: Pren el paper del terra.

Cicle Absències 1996

Pren el paper del terra: el protagonista no sol ser el subjecte de la frase. El protagonista sempre camina d'un costat a l'altre, aixecant pols amb els seus passos, gesticulant, parlotejant, massa preocupat per l'efecte en el públic per ser el subjecte de la frase. Si el protagonista desapareix, res se sosté —això pensa ell—, ni l'argument, ni els altres personatges, ni el decorat, ni els llums, ni el públic. Tot cau de cop i cau el teló. Això pensa ell, i té raó. Però també tenen raó l'argument, els altres personatges, el decorat, els llums i el públic quan diuen que, sense ells, el protagonista tampoc se sosté. I no ho fa, no perquè ells el subjecten, sinó perquè el protagonista només se sosté si ell subjecta la resta. Per això no pot ser el subjecte de la frase. Perquè el subjecte de la frase se subjecta passi el que passi. I això s'anomena resistència. La resistència no és una qualitat, sinó una condició. La condició que és subjecte sense subjectar res. Quan el protagonista desapareix, a l'escenari queda el subjecte de la frase amb el paper d'antagonista, fent present l'absència que no pot caure mai a terra.

Antonia Castaño, 1996