El cinema i el jazz van néixer, aproximadament, en el mateix moment i podem dir que han seguit vides paral·leles.

Durant els primers anys del cinema, que coneixem com a cinema mut, les projeccions es solien acompanyar de música en directe que a les nostres comarques solia interpretar un pianista. La música que estava de moda en aquell moment i, per tant, la més popular era el jazz.

Segurament no és casual que el cinema sonor comencés amb una pel·lícula musical -parcialment sonora- titulada The Jazz Singer (El cantant de Jazz).

A partir d’aquell moment la relació entre el cinema i el jazz ha sigut constant, una autèntica història d’amor. Del jazz, n’han sorgit moltes bandes sonores, però també ha estat el marc d’acció de moltes històries. Les seves estrelles han omplert la pantalla i han signat grans composicions. I d’això, ja en fa gairebé 100 anys.

L’exposició acull material gràfic com fotografies, cartells originals, programes i revistes de pel·lícules on el jazz és el protagonista, així com, primeres edicions de discos de bandes sonores d’èxit. Amb aquest material es vol mostrar un recorregut per diferents aspectes de les relacions entre el cinema i el jazz; entre la imatge i la música.