Cicle triangular: cos, política i imatge

«La fotografia, entesa com a espai públic, com a lloc de trobada, és una eina política en tant que hi conflueixen els cossos, les mirades i les circumstàncies de les persones que formen l’equació. Es genera una intimitat radical i fugaç que transforma no només aquelles persones que han estat presents en la producció de la imatge, sinó també aquelles que la miren des de la sala d’exposicions, des del llibre de fotografia o des de la pantalla del mòbil.

Les joves venen a la fotografia a dir que no. Que la bellesa és fastigosa. La bellesa de la complementarietat dels sexes, dels vestits de casament, la bellesa de les marques i la dels filtres de Snapchat és repugnant. Venen a la fotografia no tant per mostrar-se com per preguntar-nos a qui serveix el règim de la por que sustenta les presons. Venen a plorar d’angoixa també. Tenen por de no viure fins als quaranta anys.

I així, un darrere l’altre, s’obren tots els melons. S’activen totes les preguntes mentre elaborem les imatges.

La fotografia, com una forma d’escoltar.»

Tanit Plana (Barcelona, 1975) és una artista i fotògrafa llicenciada en comunicació audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra.

Els seus processos d’investigació i producció artística han rebut les beques Art for Change 2012 de la Fundació “la Caixa”, Leonardo de la Fundació BBVA el 2016, Barcelona Crea 2020 i Propuestas VEGAP 2021, entre d’altres.

Una retrospectiva de la seva obra, amb especial èmfasi a treure a la llum les infraestructures d’internet a través del projecte «Escala y fragmento», s’ha pogut veure a la Sala Canal de Isabel II de Madrid (2019). La proposta «Part», de moviment contemporani, al voltant de les violències sobre els cossos gestants, es va mostrar a l’Auditori de Barcelona (2021), i «Púber», l’exploració de l’adolescència i les seves pràctiques socioculturals a través del retrat, a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona (2021).

La seva obra forma part del fons del Museu del Paisatge de Catalunya d’Olot, de la Col·lecció del Pla Nacional de Fotografia, de la Col·lecció Arxiu i Memòria de l’Ajuntament de Girona, del Centro de Arte Dos de Mayo a la Comunitat de Madrid, del Fons National d’Art Contemporain del Ministeri de Cultura de França i del MACBA.

La seva relació amb la pedagogia de la imatge, així com els processos de mediació que triangulen cos, política i imatge, han estat una constant en la seva trajectòria. Ha treballat en el Laboratori de les Arts de l’Obra Social “la Caixa”, al Centre d’Arts Santa Mònica i al MAC de Mataró, entre d’altres, com a creadora d’activitats relacionades amb la fotografia per a infants i adolescents. És col·laboradora habitual d’A Bao A Qu, ha estat professora de fotografia a la Universitat Pompeu Fabra i és tutora dels treballs de fi de grau de fotografia d’IDEP.