Josep Pla i Agustí Calvet, Gaziel, van tenir una profunda relació d’amistat i admiració recíproca, malgrat les crítiques ferotges que Pla va fer al diari La Vanguardia i a Calvet, que el dirigia, acusant-los de conservadors i espanyolistes. La correspondència que van intercanviar entre 1941 i 1964 (any de la mort de Gaziel) revela, en canvi, una complicitat sorprenent i un respecte mutu enorme, tant personal com per l’obra. Calvet i Pla, que se sentien profundament desenganyats pel règim franquista, compartien un escepticisme i un pessimisme radicals davant la situació política, social i cultural de la Catalunya de postguerra.

El filòleg Manuel Llanas, doctorat amb una tesi dedicada a Gaziel i editor de l’epistolari entre el periodista guixolenc i Pla (Estimat amic, Destino, 2018), en parla amb Cristina Masanés, periodista i escriptora, llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona.