Josep Pla  i Joan Fuster són dos dels escriptors més decisius de la literatura catalana del segle XX. Al marge de les diferències generacionals o ideològiques, la seva manera d’entendre la literatura i el país no només són complementàries, sinó que mostren unes grans afinitats: referents literaris compartits, preocupacions semblants, dedicació paral·lela al periodisme, editors en comú.

Memorialistes, dietaristes, assagistes, són autors d’una obra excepcional, autèntics monuments literaris. A partir d’una primera trobada el 1959, van mantenir una relació d’amistat que es va concretar en nombroses trobades posteriors –al voltant de l’Albufera valenciana, a Barcelona i a l’Empordà–, correspondència creuada i una confluència d’interessos que va permetre estrènyer els llaços entre el Principat i el País Valencià. Tres anys després d’aquella primera trobada, Pla va redactar l’Homenot de Joan Fuster, prenent de base les informacions facilitades pel mateix Fuster, i que deixaven constància de la procedència i arrelament de l’autor de Sueca al seu territori. De tornada, Fuster va redactar el pròleg a l’Obra Completa de Josep Pla de Destino, en el qual, a banda de les interpretacions i valoracions estilístiques de la literatura planiana, va definir de forma cèlebre l’escriptor de Palafrugell com un kúlak.

Jan Brugueras, editor de Tres i Quatre (l’editorial responsable de la publicació de l’epistolari de Fuster des de 1997), en parla amb el filòleg Àlvaro Muñoz, escriptor i membre de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona.