Segons paraules de diferents funcionaris de l’ONU, Palestina és la presó a l’aire lliure més gran del món. Un infern de la vigilància permanent que, a més, és el banc de proves, el laboratori, de les start-ups tecnològiques israelianes, totes vinculades al govern i a la producció de tecnologia antiterrorista, de seguretat i de guerra. Un lloc on la ciutadania palestina és biomètricament escanejada i perfilada amb eines d’Intel·ligència Artificial que en algun moment s’utilitzaran per fer assassinats automatitzats de persones a casa seva mateix, juntament amb tota la família. Tecnologies que semblen fabricades per l’organització fictícia SPECTRE, amb noms cínics com Lavender (Lavanda) o Where’s Dad? (On és el papa?), i que, un cop provades sobre les involuntàries rates de laboratori que esdevenen palestins i palestines, es venen sense manies i des de fa dècades a governs d’arreu del món, fins i tot a aquells que mataven jueus (règim de Somoza a Nicaragua) o acollien nazis, com l’Argentina de Juan Domingo Perón (cas d’Adolf Eichmann, arquitecte de l’Holocaust). Un negoci tan rendible que forma part estructural de l’economia israeliana, que l’adapta i el ven també per a usos civils. Sí, també a Catalunya.

Bel Bosck i Bagué és autora de Trucant a les portes del cel (ed. Empúries, 1995. Premi Just M. Casero 1994) i Polaroid (ed. El Mèdol, 1996). Excolumnista d’opinió de La Vanguardia, en el passat ha exercit com a periodista a diversos mitjans de comunicació –tant a la ràdio com a la premsa– fins a principi del segle XXI, moment en què la cursa de la vida la porta cap a estudis artístics i ocupacions precàries que transiten des de l’apassionant món del telemàrqueting, a la venda de pa, o a l’entrenament de la I.A que mesos més tard la deixaria sense feina. Sempre vinculada amb la informàtica i la tecnologia –tant des d’un punt de vista formatiu com laboral, però també des de la reflexió i la investigació sobre com aquestes eines ens afecten a nivell ètic i personal–, dirigeix aquest cicle des de 2018.