L'estudi de la complexitat cognitiva dels sistemes vius ens mostra una biosfera on coexisteixen diverses formes d'intel·ligència. Una part important ve donada pels sistemes neuronals tradicionals, definits per un conjunt gran de neurones connectades entre si. Aquest és el cas del cervell humà però, també, d'altres moltes espècies, des d’insectes als ocells o els pops. Però la diversitat no s'acaba aquí: tenim "cervells líquids" (formigues, cèl·lules del sistema immunitari o peixos en un banc) que també poden prendre decisions i mostrar una certa intel·ligència distribuïda. ¿Què podem aprendre d'aquestes diferències? ¿Podrem alguna vegada arribar a crear cervells de forma artificial? ¿Com es relacionen aquests tipus de cervells amb la intel·ligència artificial? Parlarem d'aquestes i d'altres qüestions des d’una visió interdisciplinar.

Ricard Solé és professor d'investigació ICREA a la Universitat Pompeu Fabra, cap del Laboratori de Sistemes Complexos de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) i professor extern del Santa Fe Institute (Nou Mèxic, EUA). La seva formació acadèmica combina la biologia i la física, la disciplina en la qual va fer el doctorat. La seva carrera com a investigador s’ha centrat en els sistemes complexos: des de la dinàmica evolutiva dels virus i la biologia sintètica, fins a les grans transicions evolutives, l'aparició de la cognició i la terraformació dels ecosistemes. Junt amb l’Emily Sargent, ha estat comissari de l’exposició “Cervell(s)” del CCCB (juliol-desembre de 2022).