En els darrers anys ha augmentat molt l'interès per la Intel·ligència Artificial (IA) a mesura que apareixien noves aplicacions que fa tan sols una dècada ens semblaven impossibles. La majoria dels avenços, o els més mediàtics, s'han centrat en el subcamp de les xarxes neuronals i del "deep learning", fins al punt que actualment als mitjans es confon IA amb xarxa neuronal. Quins factors han provocat aquest gran avenç justament ara? En la primera part presentarem alguns conceptes bàsics de les xarxes neuronals (aprenentatge supervisat, tipus de xarxes, transformadors generatius (GPT), etc.) i alguns detalls que hi ha darrere, amb la finalitat de fer-nos una idea (precisa) de quins problemes ens poden ajudar a solucionar. En la segona part ens centrarem en les conseqüències socials d'aquestes tecnologies. Podem parlar de màquines intel·ligents? Quines conseqüències ètiques tenen els darrers avenços? Quin pot ser el seu impacte social? Estem davant d'una nova revolució? S'ha de regular la IA? En quina situació es troba Europa davant d'aquest repte?

Jordi Levy és investigador de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i cap del Departament de Lògica i Raonament. És llicenciat en Física (1988, UB), en Informàtica (1991, UPC) i doctor en Intel·ligència Artificial (1994, UPC). Ha estat professor del Departament de Ciències de la Computació de la UPC i és professor del grau en IA de la UAB. Ha estat professor visitant a la University of Edinburgh, la University of California San Diego (UCSD) i del Simons Institute a Berkeley.