Còmplice és aquell qui us ajuda a ser com sou.

Joan Fuster

La primera obligació d’un escriptor és observar, relatar, manifestar l’època que li ha tocat viure.

Josep Pla

Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) i Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) són els dos escriptors més decisius de la literatura catalana del segle XX. Al marge de les diferències generacionals o ideològiques, la seva manera d’entendre la literatura i el país no només són complementàries, sinó que mostren unes grans afinitats: referents literaris compartits, preocupacions semblants, dedicació paral·lela al periodisme, editors en comú.

Memorialistes, dietaristes, assagistes, són autors d’una obra excepcional, autèntics monuments literaris. A partir d’una primera trobada el 1959, una tarda plujosa a Sueca, i havent-se llegit prèviament, els dos autors van mantenir una relació d’amistat que es va concretar en nombroses trobades posteriors –al voltant de l’Albufera valenciana, a Barcelona i a l’Empordà–, correspondència creuada i una confluència d’interessos que va permetre estrènyer els llaços entre el Principat i el País Valencià. Tres anys després d’aquella primera trobada, Pla va redactar l’«Homenot» de Joan Fuster, prenent de base les informacions facilitades pel propi Fuster, i que deixaven constància de la procedència i arrelament de l’autor de Sueca al seu territori. De tornada, Fuster va redactar el pròleg a l’Obra Completa de Josep Pla de Destino, en el qual, a banda de les interpretacions i valoracions estilístiques de la literatura planiana, va definir de forma cèlebre l’escriptor de Palafrugell com un kúlak.

Aquesta exposició il·lustra com les seves trajectòries particulars s’entrellacen entre articles, llibres i cartes; construint una posteritat de paper que ens permet apreciar-los, avui, com una unitat literària i com una sòlida columna que sustenta la cultura catalana de la segona meitat del segle XX.