Nascut a Barcelona el 1957, va estudiar composició i música electroacústica amb Gabriel Brncic, i informàtica musical amb Lluís Callejo. Ha assistit a cursos impartits per Luigi Nono, Dieter Schneabel i Josep M. Mestres-Quadreny. El 1986 va rebre una beca per participar en el “33 Internationale Ferienkurse für Neue Musik” a Darmstadt (Alemanya). Membre fundador de la AMEE (Associació de Música Electroacústica d'Espanya), entre 1997 a 2000 va ser vicepresident de l'Associació Catalana de Compositors. Va formar part del grup de música tradicional Lahiez, i del grup instrumental de música contemporània Phonos. Des de 1980 fins al 1986 interpretà les seves composicions per a tres guitarres i guitarres preparades amb Antònia Montserrat, Jordi Rossinyol, Alejandro Sánchez, Mercè Capdevila i Oriol Rossinyol. Entre 1985 i 1989 va realitzar, conjuntament amb Mercè Capdevila, una sèrie de concerts multimèdia amb imatges i raigs làser, sent aquesta la primera vegada a usar-se raigs làser en escena a l'Estat espanyol. Entre 1990 i 1997 el seu treball es va centrar en la transformació electrònica dels sons dels instruments acústics tradicionals.

Interessat a aplicar a la música instrumental certes tècniques compositives pròpies de la música electrònica, el 1999 va estrenar Stella Fugacis, amb l'Orquesta de la Radiotelevisión Española, dirigida per Enrique García Asensio. El 2007 va treballar amb l'arquitecte Sergi López-Grado en una sèrie de projectes musicals enfocats a la creació de paisatges sonors urbans, entre ells Camins d´aigua. Des de l'any 2009, el seu treball se centra principalment en la música electroacústica, especialment en projectes de difusió multifocal amb configuracions que van dels 8 als 30 altaveus. Conjuntament amb artistes d'altres disciplines, ha creat projectes interdisciplinaris i multimèdia, i puntualment ha creat música per a dansa, curtmetratges i vídeos. Oriol Graus ens presentarà l'estrena d'un conjunt d'obres que porten com a títol Secrets, en un viatge immersiu i de penombres on el silenci serà tan important com el fet sonor. Un silenci actiu, però, això sí.

Més informació (aquí)