El desenllaç d’una òpera en final feliç (lieto fine) que, almenys fins al segle XIX tant sovint trobem, podria encaixar amb la tradició d’acabar amb un allegro o presto trepidants pròpia del repertori instrumental. Tanmateix, de vegades hi ha quelcom més: la culminació de tot un viatge emocional i espiritual que es podria resumir amb la sentència llatina per aspera ad astra (de la duresa a les estrelles), i que de vegades també es coneix com a “paradigma de redempció”. Ja sigui en tempo ràpid o lent, amb o sense text, de manera explícita o implícita…, moltes obres que plantegen una dialèctica de tensió entre determinades tonalitats, temes o textures musicals, reflecteixen també un peregrinatge envers la plenitud que esclata en les darreres seccions. Ens ho explicarà el professor i musicòleg Rafael Esteve Alemany.