Quan Antonin Dvorák va tornar dels seus viatges a Amèrica, l’any 1895, era un home diferent. Després d’abandonar la simfonia com a gènere, va dedicar l’última dècada de la seva vida a dues exuberants formes musicals: el poema simfònic i l’òpera. Les obres que en van resultar, extraordinàriament poètiques, van ser l’intent de Dvorák d’arribar al cor de l’esperit txec, descrivint en la música i el teatre els relats que tant apreciaven els seus compatriotes.

Rusalka va ser estrenada a Praga el 1901 i és l’òpera més coneguda i estimada —amb La núvia venuda, de Smetana— del teatre líric txec. Obra mestra de la lírica del Romanticisme, Rusalka parla de l’ondina -un ésser de la mitologia germànica habita i protegeix les aigües dels boscos- que adopta naturalesa humana per amor i en paga cruelment les conseqüències.