Els refugiats són una figura recurrent en la nostra història, cada vegada més freqüent des de començaments del segle XVIII. Només cal pensar en els austriacistes, els afrancesats, els liberals o els carlins. Però cap moment com el que es dona entre 1936 i 1939, els anys de la guerra civil, quan el nombre de persones que han de buscar refugi per fugir de la violència, la guerra i la repressió es multiplica per desenes i centenes de milers. Es tracta d’un fet dramàtic que s’ha d’analitzar en plural. El plural, la diversitat, dels refugiats, dels llocs d’origen i dels llocs de refugi.

Anna Maria Garcia Rovira és catedràtica emèrita d’Història Contemporània de la Universitat de Girona. Ha estat Degana de la Facultat de Lletres, Directora del Departament d’Història i Història de l’Art d’aquesta Universitat i Directora científica del MUME, en el moment de la seva creació. La seva recerca es centra en camps temàtics i cronològics ben diferenciats: segle XIX espanyol (Revolució Liberal, primer republicanisme i construcció de les identitats nacionals) i segle XX europeu (memòria històrica i exilis).