Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, el setembre del 1939, el pas de refugiats pels Pirineus es va incrementar notablement. Als espanyols que fugien de la repressió franquista s’afegiren els que ho feien de l’Europa en guerra. Des de mitjans de l’any 1941, les pressions alemanyes van provocar que les autoritats espanyoles deixessin d’emetre visats d’entrada al país, obligant els fugitius, majoritàriament jueus, a travessar de forma clandestina els passos de muntanya des de França. Les comarques gironines van ser un punt important d’entrada de refugiats. Era freqüent que famílies senceres fossin arrestades. Mentre els pares romanien a la presó, els infants eren traslladats a l’Hospici, a l’espera d’un altre destí.

Són les seves vivències les que l’historiador Josep Calvet ha documentat en els seus estudis, donant veu a aquells qui, enmig de l’adversitat, van trobar en les terres gironines una esperança de supervivència.

© Ajuntament de Girona. CRDI (Martí Massafont Costals)