El cap de Creus va tenir una gran importància durant els segles XVII i XVIII. Els pescadors defensaven les cales on pescaven a l’encesa de l’entrada de pescadors dels pobles veïns, que s’hi veien amb la legitimitat també de poder-hi pescar, de forma legal o per la força.

La zona propera a Cala Tabellera era una molt bona zona de pesca de sardina i anxova. Port de la Selva, Llançà i Cadaqués gaudien de drets per poder-hi anar a pescar. Però la convivència no era senzilla, perquè l’ordre de pescar a les cales, quan hi havia moltes embarcacions, generava moltes disputes, que sovint acabaven amb baralles. Una d’elles va tenir un tràgic final. El 1683 Per Joan Pagès, pescador de Llançà, va ser assassinat.

Aquest, però, no va ser l’únic mort a causa de la disputa per les cales de pesca. Al llarg de l’edat moderna se’n registren vàries a la mateixa zona. Aquella era l’expressió extrema d’un fenomen habitual i fins i tot necessari: la defensa del territori de pesca per tots els mitjans.