Després de documentar durant una dècada la vida a Troy (Nova York) al seu primer llibre Upstate Girls: Unraveling Collar City (2004-2013), Brenda Ann Kenneally va continuar vinculada a la comunitat, especialment a la família Stocklas, durant vint anys. Lligada emocionalment i professionalment, la fotògrafa es va adonar que la vida al barri de la Sixth Avenue reflectia els grans reptes socials dels Estats Units: desigualtat, pobresa, violència, manca d'accés a serveis socials útils i un sistema que sovint castiga més que no pas ajuda.

La relació amb la Deb Stocklas —matriarca carismàtica d’una extensa família— va ser el centre d’aquesta experiència. En una casa humil, amb recursos escassos i sobrepoblada, la Deb encarna la resistència davant l’adversitat: cria fills i nets, treballa dur i acull veïns i familiars en dificultats. Aquesta llar s’ha convertit en refugi per a diverses generacions davant l’abandonament de les institucions. Els serveis socials, vistos com a amenaça més que suport, han empès les famílies a crear la seva pròpia xarxa de protecció.

El naixement del fill de la Kayla, la filla de la Deb, va posar de manifest la repetició dels cicles de precarietat. Malgrat moments d’esperança arran del primer llibre, els traumes infantils i la realitat estructural van tornar a imposar-se. Davant d’això, Kenneally i les famílies implicades van iniciar un nou projecte —Grown Upstate: The Legacy of Love in Collar City (2013-2023)— com a via per comprendre i sanar les ferides de les dones que han crescut envoltades d’amor i violència alhora.

Aquest treball no és només una crònica social, sinó una forma de resistència i de cerca de sentit compartit. Per a Kenneally, tornar una i altra vegada a la cuina de la Deb és també una manera d'afrontar els seus propis traumes. El seu compromís amb aquesta comunitat és testimoni de la dificultat —i la necessitat— de no girar l’esquena a allò que ens marca des de la infància.