Inauguració de les exposicions «El viatge de l’Alfred», d’Alfred Yaghobzadeh i «Grown Upstate», de Brenda Ann Kenneally, en el marc del Festival Visa pour l'Image de Perpinyà.

«El viatge de l’Alfred», d’Alfred Yaghobzadeh

Alfred Yaghobzadeh és un fotoperiodista iranià d’origen armeni-assiri que va començar la seva carrera durant la Revolució Islàmica a l’Iran. Tot i no compartir els valors islamistes, va decidir documentar els esdeveniments amb la seva càmera. Va treballar per Associated Press durant la guerra Iran-Iraq, destacant per la seva mirada empàtica, com mostra la seva icònica foto del nen soldat Hassan “Jangju”.

Exiliat el 1983, va cobrir conflictes i esdeveniments històrics arreu del món, des del Líban fins a Ucraïna, passant per Somàlia i Txetxènia. També va retratar moments de bellesa i cultura, com concerts i cerimònies religioses. El seu retorn a l’Iran després de 23 anys li va permetre captar les contradiccions del país, especialment durant el Moviment Verd.

La seva obra es caracteritza per mostrar tant la violència com la bellesa del món, sense filtres ni artificis. La seva visió abraça la llum i l’ombra, transmetent que, malgrat tot, la vida sempre troba el seu camí.

«Grown Upstate», de Brenda Ann Kenneally

Després de documentar durant deu anys la vida a Troy (Nova York) al seu llibre Upstate Girls, la fotògrafa Brenda Ann Kenneally va continuar vinculada a la comunitat, especialment a la família Stocklas, durant dues dècades. La seva obra mostra com la vida al barri reflecteix problemes estructurals dels EUA: pobresa, desigualtat i manca de suport institucional.

La Deb Stocklas, matriarca de la família, esdevé el centre emocional del projecte: una dona forta que sosté diverses generacions en un entorn difícil. Davant la desconfiança envers els serveis socials, les famílies creen les seves pròpies xarxes de suport.

Amb el naixement del fill de la Kayla, es fa evident la repetició dels cicles de precarietat. Això impulsa un nou projecte, Grown Upstate, que busca entendre i sanar les ferides de dones criades entre amor i violència.

Per a Kenneally, aquest treball és més que una crònica: és una forma de resistència i una manera d’afrontar els seus propis traumes, mantenint un compromís profund amb la comunitat.