Isabel Allende (1942) és una escriptora xilena de gran èxit. El 2010 va rebre el Premi Nacional de Literatura de Xile. La casa dels esperits (1982) va ser la seva primera novel·la, que la va convertir en una escriptora clau de la narrativa llatinoamericana.

Tot i que la seva obra s’ha catalogat d’autobiogràfica, ella mateixa en parla com d’una “memòria” ja que la formen una col·lecció de records més propers a la ficció que a la realitat. També se l’ha classificat dins el moviment literari del posboom o novíssima literatura caracteritzat pel retorn al realisme amb connotacions màgiques i referències clares a la cultura local en què l’element essencial és la història que s’explica.